On vas família?

He cercat algunes dades estadístiques sobre els matrimonis que es celebren a l'Església Catòlica.


L'any 2006 de tots els matrimonis que es van celebrar a Catalunya on els dos contraents, dona i home, eren solters, de cada 10 nomes 5 es van casar a l'Església Catòlica.


L'any 2010 les dades encara eren més baixes, 3 de cada 10 es van casar a l'Església Catòlica.


Aquesta dada és un indicador i com a tal cal considerar-la. Com indicador ens fa notar que el matrimoni ja no s’entén, majoritàriament com l'entenem a l'Església Catòlica. Un compromís d'amor fidel per a tota la vida, obert a la vida.


Ben segur que aquells que prenen la decisió de casar-se a l'Església s'estimen, però, ¿tenen assumit que el seu compromís és per sempre? com diran quan es casin un a l'altre, t'estimaré per sempre en lo bo i en allò que no m'agradi, en la salut i la malaltia...


Encara em faig més preguntes, què fem des de l'Església per aquells pocs que demanen el sagrament del matrimoni? cóm els acompanyem? els oferim una alternativa a la devaluació actual de la institució matrimonial? són suficients 6, 8, 10 ... hores de preparació immediata al sagrament del matrimoni?


Es pot contestar, la preparació és de tota la vida. I, és cert, però quina preparació ofereix la societat actual que banalitza les relacions humanes, o, la família que es trenca i sotmet als fills a farcells excessivament pesats. Sents als nens de catequesi de primera comunió: jo el que vull és que el meu pare i la mare s'estimen. Pateixo per que els sento discutir, el pare ja no viu a casa ... Quin farcell més pesat !!!


Aquells que ho llegui-ho animeu-vos a fer propostes.