Demanar perdó l'Església per la dictadura?

Us conto una història familiar:

El el meu avi matern va ser soldat republicà a la nostra guerra "in"civil, ell sempre explicava que sempre havia hagut d'estar a la rereguarda. Va acabar la guerra a Premià, va ser fet pres a l'estadi de Montjuïc. Explicava que cada dia al matí es llegien dues llistes: la dels que eren condemnats a mort i la dels que podien marxar; que els que podien marxar era per que algú havia declarat en favor seu, deia que mai va saber qui ho havia fet en favor seu. La qüestió és que un dia van sortir el seu nom a la llista dels que podien marxar i va tornar al poble.

A la família del meu pare, havia un capellà, Mossèn Daniel Fuster Escorihuela, el seu oncle per part de sa mare. Un dia uns homes del poble, dels que conec el nom i les seves famílies, van anar al mas de Costa el van fer pres per ser capellà, ell tenia la convicció que no havia fet res dolent i que ningú li faria res, per tant no li calia ni amagar-se ni desfer-se dels seus vestits de clergue, el van empresonar a la presó del poble (si algú coneixeu el meu poble la presó és aquella que ara fan alguna exposició i havia servit per tancar els bous de la festa major) al cap d'uns dies el van recollir amb un camió que carregava capellans de la zona i els van matar a Borriol.

La germana i el cunyat (els meus avis) a les acaballes de la guerra van aixoplugar i amagar uns soldats republicans al voltant del mas, haguessin pogut rebutjar-los després de l'assassinat del mossèn, però no ho van fer i a més a més quan aquests soldats van necessitar el testimoni dels meus oncles per no ser represaliats pel règim franquista van declarar en el seu favor.

La meva família tant per part del meu pare com de la meva mare sempre ens hem considerat membres de l'Església Catòlica, d'Ella som tots els batejats.

Ara tinc un dubte: ¿com a Església Catòlica que sóc a qui he demanar perdó als republicans que van matar l'oncle del meu pare o als franquistes que van empresonar el meu avi? o ¿potser m'he de disculpar perquè els membres de l'Església Catòlica es van aixoplugar a vora de qui no els matava?

Aquesta disculpa, penso que ja ha estat donada i demanada des del moment que el meu pare no va sembrar en el nostre cor altra cosa que perdó i oblit, amb els seus fets concrets d'acollir a tothom sense tenir res en compte. I mai ens va explicar què havia passat fins que ja grans no li vam preguntar. Però el nostre cor ja no tenia odi sinó comprensió i amor vers als que ens havien fet mal.

A veure si els que em llegiu m'ajudeu a aclarir el meu dubte, he de demanar perdó a algú? o ja està fet?