La carta que la premsa espanyola no publica

¿Aborto como en Europa?
Refiriéndose al aborto la ministra de igualdad, Doña Bibiana Aído, ha dicho: "queremos que sea la mejor ley posible y lo más similar a las del resto de países europeos".
Y, ¿en Europa como son las leyes que regulan el aborto?
De la Unión Europea (UE27), sólo en España y Grecia no se requiere “ningún tiempo límite” al supuesto del “riesgo psíquico de la madre”.
En la UE27 dos de cada tres países se necesita siempre algún motivo para abortar. En la mayoría de los países de la UE15 se considera al aborto como ilegal, despenalizado en algún supuesto.
El derecho a la objeción de conciencia es reconocido en las legislaciones de Bélgica, España, Francia, Reino Unido, Luxemburgo, Italia, Holanda, Alemania, Dinamarca, Austria y Portugal.
Un periodo de reflexión entre 5 y 7 días para poder abortar es necesario en Bélgica, Francia, Luxemburgo, Italia, Holanda, Alemania, Grecia y Portugal.
La naturaleza humana es la misma desde la concepción a la muerte. Por lo tanto con los mismos derechos que cualquier persona.
Pregunto a la clase política, ¿podríamos ser los más modernos de Europa en el caso de la valoración de la vida y defenderla desde el inicio hasta la muerte natural? ¿Podríamos hacer política social colocándonos al lado del más débil, la madre embarazada, el feto, el minusválido, el anciano, el enfermo terminal …?

Enviada el 22/12/2008 als següents diaris:

La Vanguardia
La Razón
El Periodico
El Mundo
El País
El Correo
ABC
20minutos
Metro

Sobre la dignitat de la persona. "Dignitas personae".

Volem presentar-vos, des de l'observació com a família, la nostra impressió d'aquesta instrucció sobre la procreació i la gestió mèdica de la vida en els seus inicis. Creiem que hem de dir una paraula perquè és a la família on d'una manera més directa estem cada dia tractant la vida i és el món soci sanitari, que fent una funció subsidiària, qui ens ajuda en aquesta tasca per atendre aquelles qüestions que no saben i/o no podem atendre, a saber: el part, una malaltia, la concepció ...

La instrucció al principi situa la dignitat de la persona, diu que "l'ésser humà ha de ser respectat i tractat com a persona des de l'instant de la seva concepció, i per això, a partir d'aquest mateix moment, se li han de reconèixer els drets de la persona, principalment el dret inviolable de tot ésser humà innocent a la vida". (n.4)

Per tant l'Església ens proposa una posició de màxims. L'esser humà des de llur concepció ja és titular de drets, el primer de tots, el dret a la vida. Sense el dret a la vida no tenim cap altre dret.

On es suporta aquesta afirmació? Diu la instrucció: "la realitat de l'ésser humà, a través de tota la seva vida, abans i després del naixement, no permet que se li atribueixi ni un canvi de naturalesa ni una gradació de valor moral". (n.5)

Podem preguntar-nos: el fetus humà té una naturalesa diferent un dia abans de néixer que després del part? i, complides catorze setmanes d'embaràs que quan en té quinze? o bé, passats catorze dies de la fecundació, quan s'implanta a l'úter, que un dia abans? Certament, la naturalesa és la mateixa, és un ésser humà, amb un ADN diferenciat del dels pares, per tant una altra persona. En conseqüència titular de drets humans, el primer, el dret a la vida.

El primer principi fonamental en que ens situa aquesta instrucció és el començament de la naturalesa humana en un ésser humà, des de la concepció.

A continuació ens situa en el millor hàbitat per a que es desenvolupi la vida humana: la família. "L'origen de la vida humana, d'altra banda, té el seu autèntic context en el matrimoni i la família" (n.6)

Què a gust ha de créixer un ésser humà en una família que ha nascut del matrimoni, compromís d'un home i una dona per estimar-se tota la vida, compromís a ésser fidels un a l'altre, fidels de pensament i de fets. Que a més a més posen Déu en mig de la seva vida per a que Ell mateix els ajudi a mantenir aquest compromís i per això li deixen espais a casa. Cerquen trobar-lo en els sagraments, principalment a l'eucaristia i a la reconciliació. I, treballen constantment per ser un altre Crist i així estimar-se i estimar amb la mesura que Crist ens estima, sense mesura.

I, si nosaltres anem treballant per configurar-nos a Crist afirmarem i veurem com ho fa la instrucció que "en cada fase de l'existència de l'home, creat a imatge de Déu, es reflecteix el rostre del seu Fill unigènit". (n.8)

Fixats aquests principis la instrucció té paraules per a l'àmbit de la ciència mèdica que com hem dit és un agent de col·laboració subsidiària de la família, hàbitat natural de la vida, els diu: "en l'àmbit de la ciència mèdica ... convida els interessats a actuar amb responsabilitat ètica i social. Ella els recorda que el valor ètic de la ciència biomèdica es mesura amb referència tant al respecte incondicional que cada ésser humà es mereix, en tots els moments de la seva existència, com a la tutela de l'especificitat dels actes personals que transmeten la vida". (n.10)

Des del principi, hem anat presentant la instrucció, que analitza i valora les accions que es desenvolupen actualment en les investigacions biomèdiques.

Aquesta breu presentació vol animar a llegir i reflexionar la "Instrucció Digitas Personae" que la podeu trobar aquí.

I, per acabar permeteu-nos posar la conclusió de la instrucció on ens anima a fer el que sempre ha fet l'Església: situar-se vora el més feble.

"Si el progrés humà i social es va caracteritzar inicialment pel desenvolupament de la indústria i la producció de béns de consum, avui es distingeix pel desenvolupament de la informàtica, la investigació en el camp de la genètica, la medicina i la biotecnologia aplicada també a l'home. Es tracta d'àrees de gran importància per al futur de la humanitat, en les quals, això no obstant, també hi ha abusos evidents i inacceptables. «Així com fa un segle la classe obrera estava oprimida en els seus drets fonamentals, i l'Església va prendre la seva defensa amb gran valentia, proclamant els drets sacrosants de la persona del treballador, ara, quan una altra categoria de persones està oprimida en el seu dret fonamental a la vida, l'Església sent el deure de donar veu, amb la mateixa valentia, a qui no en té. El seu és el clamor evangèlic en defensa dels pobres del món i dels qui són amenaçats, menyspreats i oprimits en els seus drets humans.»" (n.37)

I, fer nostre el propòsit de la instrucció: "Els fidels s'han de comprometre fermament a promoure una nova cultura de la vida" (n.37)

Una instrucció pastoral sobre la dignitat de la persona per al segle XXI.