A LA EXCMA. SRA. MARÍA JESÚS F. LÓPEZ – PALOP, NUEVA EMBAJADORA DE ESPAÑA ANTE LA SANTA SEDE

No obstante, como he recordado en el Mensaje para la celebración de la Jornada Mundial de la Paz 2011, en vez de vivir y organizar la sociedad de tal manera que favorezca la apertura a la trascendencia (cf. n. 9), no faltan formas, a menudo sofisticadas, de hostilidad contra la fe, que «se expresan a veces renegando de la historia y de los símbolos religiosos, en los que se reflejan la identidad y la cultura de la mayoría de los ciudadanos» (n. 13). El que en ciertos ambientes se tienda a considerar la religión como un factor socialmente insignificante, e incluso molesto, no justifica el tratar de marginarla, a veces mediante la denigración, la burla, la discriminación e incluso la indiferencia ante episodios de clara profanación, pues así se viola el derecho fundamental a la libertad religiosa inherente a la dignidad de la persona humana, y que «es un arma auténtica de la paz, porque puede cambiar y mejorar el mundo» (cf. n. 15).

En su preocupación por cada ser humano de manera concreta y en todas sus dimensiones, la Iglesia vela por sus derechos fundamentales, en diálogo franco con todos los que contribuyen a que sean efectivos y sin reducciones. Vela por el derecho a la vida humana desde su comienzo a su término natural, porque la vida es sagrada y nadie puede disponer de ella arbitrariamente. Vela por la protección y ayuda a la familia, y aboga por medidas económicas, sociales y jurídicas para que el hombre y la mujer que contraen matrimonio y forman una familia tengan el apoyo necesario para cumplir su vocación de ser santuario del amor y de la vida. Aboga también por una educación que integre los valores morales y religiosos según las convicciones de los padres, como es su derecho, y como conviene al desarrollo integral de los jóvenes. Y, por el mismo motivo, que incluya también la enseñanza de la religión católica en todos los centros para quienes la elijan, como está preceptuado en el propio ordenamiento jurídico.

"Drets humans, la família i l'educació dels fills".

La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 reconeix la primacia del dret a la vida. Tant el Preàmbul com l'Article 3 deixen clar que el dret a la vida és igual i inalienable i que s'aplica a "tots els membres de la família humana". L'Article 6 tracta concretament el tema de la personalitat jurídica declarant que "Tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica". L'Article 2 afirma que "Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició", això és una llista exhaustiva, perquè mai més, després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els éssers humans poguessin ser tractats com si no fossin persones, privats per força de drets humans pels governs.
Perquè no hagi cap dubte sobre la condició dels no nascuts en els acords internacionals sobre drets humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen reitera el dret a la vida expressat en la Declaració Universal de Drets Humans. A més, el Preàmbul d'aquesta Convenció declara que "la infància té dret a cures i assistència especials" i que "el nen, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement". Aquest mandat és una de les declaracions sobre drets humans més contundents quant al requeriment de protegir la vida en l'úter. A més, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen és el tractat sobre drets humans més àmpliament i ràpidament ratificat en la història de la humanitat, havent estat ratificat per nacions les poblacions de les quals tenen diverses religions. El consens de la humanitat, plasmat en aquests i en altres acords sobre drets humans, superen les fronteres de religió i raça.
"Drets humans, la família i l'educació dels fills".
L'Article 16 [de la Declaració Universal de Drets Humans] proclama que "La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.” Per tant, aquest article reconeix el fet, que és de sentit comú i que en ocasions els governs i organismes internacionals passen per alt, que la família existeix abans de l'Estat, que és el pilar sobre el qual s'assenta l'Estat i que l'Estat té l'obligació de protegir-la.
L'Article 16 és encara més específic i reconeix el dret d'un home i una dona a contreure matrimoni i formar una família. Dit d'una altra manera, reconeix que la família es funda amb el matrimoni. Tots podem estar agraïts que la Declaració reconeix aquestes veritats fonamentals.
L'Article 26(3) es fa ressò de l'enfocament de l'Article 16 [de la Declaració] al reconèixer que els pares són els educadors principals dels fills. L'article afirma que “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.” Igual que l'Article 16 reconeixia la primacia de la família basada en el matrimoni sobre l'Estat, l'Article 26 reconeix la prioritat dels desitjos dels pares quant a l'educació dels seus propis fills per sobre dels designis de l'Estat. Segons l'Article 16, l'Estat té l'obligació de protegir a la família. Si l'Estat s'atreveix a usurpar el dret dels pares a triar l'educació dels seus propis fills, llavors danya a la família, viola les seves obligacions i soscava els fonaments d'una societat i un Estat justs.
En l'article sobre educació [26]...[el Comitè de Redacció de la Declaració] va fer una important modificació, directament influenciada per records dels esforços del règim Nacional-socialista a fi de convertir el sistema educatiu alemany en un mecanisme que adoctrinés als joves seguint l'agenda política del govern (...) Una vegada que Beaufort dels Països Baixos va referir la forma que els col·legis alemanys s'havien utilitzat per a soscavar el paper dels pares , es va afegir un tercer paràgraf: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.”
O dit d'una altra manera, una de les lliçons més importants que els redactors de la Declaració van aprendre de l'experiència de la Segona Guerra Mundial va anar que l'elecció educativa dels pares és una plataforma fonamental per a la pau i seguretat internacionals.
Tràgicament, transcorreguts 60 anys de la Declaració Universal i de la Segona Guerra Mundial, sembla ser que la lliçó no ha estat apresa.