30 anys des de l'elecció de Joan Pau II

"Sé que la realitat socioeconòmica és per la seva naturalesa molt complexa, fins al punt de semblar que és difícil de conduir en els moments de crisis agudes, sobre tot quan esdevé de proporcions planetàries. Malgrat tot, és presisament en aquestes situacions quan hom s'ha de deixar guiar per un gran sentit de justícia i per una total confiança en Déu. En els temps difícils i durs per a tots -com són els de les crisis econòmiques- no es pot abandonar a la seva sort als treballadors, sobre tot als que -com els pobres, els emigrants- sols tenen els seus braços per a mantenir-se. Convé recordar sempre un principi important de la doctrina social cristiana: "la gerarquia de valors, el sentit profund del treball exigeixen que el capital estigui en funció del treball, i no el treball en funció del capital" (Laborem exercens, 23)"

Amb aquest post trenquem amb l'objectiu que ens havíem marcat parlar com a família des de l'experiència personal, la tradició de l'església a la llum de Gaudium et Spes, i ho hem fet perquè hem madurat a l'aixopluc de la paraula i l'exemple de Joan Pau II. El motiu d'aquest canvi és l'aniversari de la seva elecció a la Seu de Pere, avui 16 d'octubre fa 30 anys.

Hem començat aquest post amb unes paraules pronunciades a la trobada al recinte de l'Exposició Universal de Montjuïc, a Barcelona el 7 de novembre de 1982. I per concloure aquest senzill homenatge us portem a la vostra consideració unes paraules de l'homilia de la missa celebrada al Camp Nou el mateix dia on vam tenir la gràcia de assistir i aguantar sota la pluja que ens va regar abans de començar l'Eucaristia.

Deia el Papa:

"hi ha un miratge al que hom pot sucumbir: voler canviar la societat canviant sols les estructures externes o només cercant la satisfacció de les nessecitats materials de l'home. I, en canvi, cal començar per canviar-se a un mateix; per renovar-se moralment; per transformar-se des de dins, imitant a Crist; per destruir les arrels de l'egoïsme i el pecat que cova a cada cor. Persones transformades colaboren eficaçment a la transformació de la societat."

Déu el convidat principal

"... els esposos cristians, per tal de complir dignament les seves obligacions que deriven de llur estat, estan reforçats i com consagrats per un sagrament especial, amb virtut del qual, complint la seva missió conjugal i familiar, imbuïts de l'esperit de Crist, el qual omple tota la seva vida de fe, esperança i caritat, arriben a aconseguir cada cop més la seva pròpia santificació, i, per tant, conjuntament, a la glorificació de Déu."

El contracte matrimonial és molt atrevit, diria jo que gairebé impossible de complir. La fidelitat al cònjuge, en totes les circumstàncies de la vida; quan tot va segons el que preveiem, quan va just a l'inrevés, quan hi ha salut i en la malaltia, quan tinc bon humor o no, quan em ve de gust o no. Quantes coses poden contrariar la fidelitat dels esposos!

Per això, per ser fidels, ens cal la gràcia especial que rebem en el sagrament del matrimoni, on convidem Déu a viure entre nosaltres, en el sí de la petita comunitat que comença. Amb aquest convidat, el més important, segur que ho aconseguirem però ens demana algunes disposicions. A veure si esteu d'acord amb mi en els cinc punts següents?

1. Cal estar en cerca constant de Déu.
   
2. Estar a l'escolta de la seva Paraula, des de la lectura habitual.
   
3. Treballar per orientar la nostra vida d'una manera recta, segons el que ens va suggerint la Paraula de Déu llegida i reflexionada.
   
4. Demanar a Déu allò que ens fa falta per la nostra santificació.
   
5. I, alimentar la nostra vida espiritual amb la freqüència de sagraments.
   

Des d'aquestes disposicions és des de a on Déu podrà ajudar-nos, fer activa la seva presència a la nostra vida. Ell que ja està present pels sagraments de la iniciació i ara s'ha fet present per un altre sagrament específic per la nostra vocació particular, el matrimoni. Així és com l'incorporem a la nostra petita comunitat que és la família.

Us sembla que així arribarem a aconseguir la nostra santificació i la glorificació de Déu?