Declaració amb motiu de Sant Josep Obrer,
1 de maig de 2.010.
Amb motiu de la festivitat de Sant Josep Obrer, el proper 1 de maig de 2010, vull fer aquesta declaració. Entenem que és un àmbit, el laboral, que intervé de manera directa en la pròpia configuració de la família i, ajuda a aquesta a configurar el seu estil de vida, fins i tot en els moments de dificultat com l’actual en el que el dret al treball no és un bé accessible a totes les persones.
Volem començar per definir el treball des de la perspectiva cristiana. El treball és una col·laboració amb Déu per perfeccionar la natura, seguint el precepte bíblic de sotmetre la terra (cf. Gèn 1, 28).
És, més a més, una eina que ens uneix i ens fa solidaris, fa als homes germans, els educa en la cooperació, els fa forts en la concòrdia, els estimula a la conquesta de les coses, però sobre tot de l’esperança, de la llibertat, de l’amor. Mitjançant les divisions funcionals de la producció el treball pot crear un teixit de col·laboració conscient i compacte, i fa que la societat vagi més harmònicament vers un destí d’un ordre just per a tothom.
El treball respon, doncs, al designi i a la voluntat de Déu. Les primeres pàgines del Gènesis ens presenten la creació com obra de Déu, el treball de Déu. Per això, crida a l’home a treballar, per a que s’assembli a Ell.
És el treball un deure moral, un acte d’amor i esdevé alegria: la alegria profunda de donar-se mitjançant el treball, a la pròpia família i als altres, la alegria íntima de donar-se a Déu i al servei dels germans, encara que aquesta donació comporta sacrificis. Per això, el treball cristià té un sentit pasqual.
En conseqüència tots tenim el deure de fer bé la nostra feina. Si volem realitzar-nos, no podem defugir el nostre deure ni conformar-nos amb treballar de forma mediocre, sense interès, tan sols per complir.
Allunyats estan del sentit cristià del treball ─i fins i tot d’una recta visió de l’ordre social─ actituds de desinterès, de malbaratament de temps i de recursos; o l’absentisme laboral, mals social que no només toquen a la productivitat sinó que ofenen l’esperança i el sofriment d’aquells que cerquen i reclamen desesperadament una feina.
L’atur és un problema ètic. Quan es perllonga fa créixer la inseguretat, la manca d’iniciativa, la frustració, la irresponsabilitat, la desconfiança en la societat i en ells mateixos; s’atrofien les capacitats de desenvolupament personal, es perd l’entusiasme, l’amor al bé, apareixen les crisis familiars, les situacions personals desesperades, i es pot caure fàcilment ─sobre tot els joves─ en la droga, l’alcoholisme i la criminalitat.
L’Estat no es pot resignar a suportar un important atur: la creació de llocs de treball ha de ser per a ell una prioritat tant econòmica com política. També els empresaris i els treballadors han d’afavorir la superació de la falta de llocs de treball: els uns mantenint el ritme de producció a les seves empreses, i els altres rendint amb eficiència en el seu treball, disposats a renunciar, per solidaritat, a segones feines i al recurs sistemàtic del treball “extraordinari”, que redueix les possibilitats de feina als aturats.
Cal crear una economia al servei de l’home. Per a vèncer els egoismes en la lluita per la subsistència, s’imposa un veritable canvi d’actituds, d’estil de vida, de valors, s’imposa una autèntica conversió dels cors, del pensament i de les voluntats: la conversió a l’home, a la veritat per a l’home.
Volem acabar amb unes paraules adreçades als empresaris. L’empresa està cridada a realitzar una tasca social molt important: contribuir al perfeccionament de l’home, de cada home, sense discriminació; creant les condicions que fan possible un treball en el que, es desenvolupen conjuntament les capacitats personals, s’aconsegueix una producció eficaç i raonable de bens i serveis, i es faci al treballador conscient de treballar de debò “en quelcom propi”.
La empresa és, per tant, no tan sols un organisme, una estructura de producció, sinó que ha de transformar-se en comunitat de vida, en un lloc on l’ésser humà conviu i es relaciona; i on el desenvolupament personal no tan sols és permès sinó fomentat.
Junts, treballadors, empresaris i administracions podrem fer de la crisi en que estem un punt de canvi i millora de la nostra societat, cadascú aportant el que li pertoca en la societat que entre tots construïm.
Confiem a
M'agradaria que els us sentiu interpel·lats feu els vostres comentaris i per això he eliminat la moderació prèvia.
