Catòlics moren a mans de musulmans a Nigèria.

Per quan la reacció devant l'assessinat de catòlics? Què fa occident? On són els drets humans?

Quan reccionarem? Primer cal pregar per aquests germans i ser solidaris, amb el soport econòmic si cal però sobretot fent de la nostra vida un sacrifici oferit per aquests germans en la fe. Que l'Esperança que ens ha nascut els conforti, els faci forts i els ajudi a reeixir.

EL PERIODICO DE CATALUNYA 26-12-2011.
Al menos 40 personas perdieron la vida en cinco atentados de la secta islamista Boko Haram contra templos cristianos en los que se celebraban los servicios religiosos de Navidad. El más sangriento se produjo en Madalla, una ciudad cercana a Abuya, la capital nigeriana, puesto que los servicios de emergencia recuperaron al menos 35 cadáveres tras el ataque contra la iglesia católica de Santa Teresa.
Este año el norte de Nigeria se ha visto azotado por atentados atribuidos al grupo radical Boko Haram, cuyo nombre significa La educación no islámica es pecado y que lucha por la instauración de un Estado regido por la sharia en esa zona del país, de mayoría musulmana. La ola de atentados del domingo supera el ataque más sangriento realizado hasta la fecha por el grupo terrorista, que el pasado agosto se responsabilizó de un ataque contra la sede de la ONU en Abuya, en el que murieron 24 personas.

Defensa la vida des de la concepció

La destrucció, tant sols, d’una vida humana no es pot justificar mai pel benefici que pugui aportar a una altra.

Escriu a Ramón Tremosa.

Distingit senyor,Tenint coneixment de que ha votat a favor de la resolució “... que aseguren el acceso a servicios, informaciones y suministros en materia de salud sexual y reproductiva amplios y de calidad; considera que estos deberían cubrir, entre otras cosas, asesoramiento confidencial y voluntarios y pruebas de detección y tratamientos para el VIH y todas las enfermedades de transmisión sexual; prevención de embarazos no deseados; acceso igual y asequible a los anticonceptivos, incluida la contracepción de emergencia; aborto seguro y legal, incluidos los cuidados post-aborto; cuidado y tratamiento para prevenir la transmisión vertical del VIH, incluidas las parejas y los niños”, vull manifestar-li que en prenc bona nota i que sàpiga que no comptarà amb el meu vot a les properes eleccions europees.

FES UN CLIC SOBRE EL TEXT I ET DURÀ A L'ALERTA d'e-cristians.

Aquí pots trobar un email del Sr. Ramón Tremosa: http://www.ramontremosa.cat/
Una altra via: http://tremosa.cat/fitxa_seccio.php?sec_ID=2143&entities=19&type=MS
La seva adreça electrònica de parlamentari europeu: ramon.tremosaibalcells@europarl.europa.eu, que es pública al següent enllaç: http://www.europarlbarcelona.eu/view/ca/diputats/legislatura09_14/7L_Tremosa.html

VOTA VALORS

EINA PER DEFENSAR ELS DRETS DELS NO NATS.

Cómo utilizar los artículos

Los Artículos de San José fueron creados con el fin de ayudar a los gobiernos y a la sociedad civil a promover los derechos humanos mediante una interpretación adecuada de cómo los derechos del niño por nacer se encuentran protegidos en el derecho internacional. Los artículos deberían ser usados para refutar falsas afirmaciones, como ser la noción errónea de que el aborto es un derecho humano.

LOS ACTIVISTAS deberían utilizar los Artículos de San José para enseñar al público en general, a los maestros, a los responsables de tomar decisiones políticas y a los medios que no existe una obligación legal internacional de brindar acceso al aborto basada en ningún motivo, ni siquiera en la salud, en la privacidad, en la autonomía o en la no discriminación, entre otros.

LOS ESTUDIANTES deberían utilizar los Artículos de San José como un trampolín para aprender más sobre el modo en el que todos los seres humanos, como miembros de la familia humana, tienen derecho a que se reconozca su dignidad inherente, a que se protejan sus derechos humanos inalienables y a cuestionar falsas afirmaciones que niegan esta dignidad intrínseca.

Articles de Sant Josep

Pel que fa a la declaració d'ETA, de cessament de l'activitat terrorista.

Es preciso perdonar y pedir perdón, si se quiere obtener el bien inestimable de la paz.

Os he comentado ya el hecho de que las nuevas generaciones están dispuestas a acoger y poner en práctica el mensaje de reconciliación que les he transmitido en nombre de Cristo. No puedo menos de recordar aquí el encuentro con los prófugos y peregrinos procedentes de 115 parroquias destruidas de Croacia, así como con los que acudieron desde Bosnia-Herzegovina, a quienes reafirmé mi firme intención de visitar Sarajevo, en cuanto las circunstancias me lo permitan.

Es importante seguir orando a Dios con insistencia y confianza por la paz en esa atormentada zona. Pero, como recordé con energía en Zagreb, también es preciso perdonar y pedir perdón, si se quiere obtener ese bien inestimable y dar comienzo a una nueva era de entendimiento mutuo y de prosperidad. A ese perdón nos ha de impulsar el hecho de que todos somos hijos del único Padre celestial, que no excluye a nadie de la ternura de su amor, por encima de la raza la cultura y la nacionalidad.

Joan Pau II referint-se a la guerra dels Balcans

La crisis económica intensifica la solidaridad familiar.

Vers la VII Trobada Mundial de les Famílies amb el Papa

 

La Família: El Treball i la Festa, com diu la presentació de les catequesis preparatòries, "les tres paraules del tema de la VII Trobada Mundial de les Famílies. Formen un trinomi que arrenca de la família per tal d’obrir-la al món: el treball i el descans són les formes sota les quals la família habita “l’espai” social i viu el "temps" humà. El tema posa en relació la parella d'home i dona amb llurs estils de vida: la manera de viure les relacions (la família), d'habitar el món (treball) i d'humanitzar el temps (festa)."


Interessant !!! estudiar la manera de viure les relacions, d'habitar el món i d'humanitzar el temps.

Trobareu tota la informació a l'espai web de la Delegació Diocesana de Família i Vida del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. 

Començem la preparació per la VII Trobada Mundial de les Famílies amb el Papa a Milà. 

La Família: El Treball i la Festa

El País contra els cristians. Duigues-li ADEU.

Lo que hace El País es provocar deliberadamente –vejar- a quienes consideramos que Jesucristo es Dios, porque la noticia ni de lejos merece la portada, y mucho menos la fotografía.

Jo començo a dir ADEU als seus anunciants:

Empresas privadas:

• El Corte Inglés: 3 páginas. Es un gran anunciante. Sin el Corte Inglés El País sufre.
• Viajes Halcón.
• Nautalia agencia de viajes.
• Planeo.es.
• Cerveza Coronita. Sugerimos no consumir durante un mes.

Empresas estatales o públicas:

• Loterías del Estado.
• Sepes.
• Aena.
• Adif.
• Generalitat Valenciana.

Els meus duptes: m'indigno? (4)

Aquest serà l'útim missatge d'aquesta serie.
Deixa clar que els catòlics no podem compartir plaça amb els indignats de Sol.


És un muntatge fotogràfic fet amb imatges del video que podreu veure fent un clic a sobre la imatge.

Ideologia de gènere a l'ONU ?

los católicos de hoy tienen una responsabilidad “en aclarar los aspectos legales y morales de la cultura actual”, haciendo una distinción entre los deseos y los derechos, la promoción de la síntesis católica de la fe y la razón, y dejando en claro que una sentencia en contra de la homosexualidad es no es una condena a los homosexuales.

Els meus duptes: m'indigno? (3)

Altres indignats als que m'afegeixo.

Madrid, (EFE).- Un grupo de personas contrarias a la ley del aborto ha acampado en la Puerta del Sol para rechazar esta norma y reivindicar políticas que "defiendan la vida", en el primer aniversario de la Ley de Interrupción del Embarazo.

La mayoría de los acampados decidieron instalar un puesto informativo en esta plaza tras asistir a las concentraciones y vigilias que la organización antiabortista "Derecho a Vivir" convocó el pasado fin de semana en Madrid.

Los antiabortistas se encuentran a escasos metros del puesto de información del movimiento 15-M que permanece en la plaza, y bajo una pequeña carpa desde la que informan a los ciudadanos de sus reivindicaciones y reparten un manifiesto contra la nueva legislación que regula el aborto.

Estos jóvenes, con camisetas rojas de "Derecho a Vivir", han bautizado su protesta con el nombre "Acampada Vida" y se han declarado en un comunicado "indignados por los ataques a la vida".

Según han asegurado a EFE, aunque habían recibido "algunas amenazas" a través de las redes sociales, finalmente no se ha producido ningún incidente, pero verbalmente algunos transeúntes les han invitado a abandonar el lugar.

La meva suspita

Jóvenes pro vida e indignados del 15-M protagonizaron ayer por la tarde un tenso cruce de insultos en la Puerta del Sol de Madrid, donde, durante todo el día, convivieron las tiendas de información de ambos movimientos. A las 20.00 horas, #acampadavida había convocado un debate sobre el aniversario de la entrada en vigor de la nueva ley del aborto, en el que intervinieron psicólogos y profesionales de ayuda a las mujeres, pero pronto el grupo de indignados (unas cincuenta personas) comenzó a acercarse al de los defensores de la vida (unas ciento cincuenta), y les increparon con gritos y mensajes de este tenor: «Fuera fascistas de Sol», «vuestras mujeres abortan en Londres» o «puta secta»... En ningún momento se llegó a la violencia física, pero sí a lo que algunos manifestantes definieron como «acoso».

LA NOTÍCIA:

ADN.es

Els meus duptes: m'indigno ? (2)

¿Qui ha utilitzat, fins ara, figures d'una baralla per senyalar a aquells que vol eliminar (=matar)?

Doncs els EUA a la invasió d'Iraq van fer una baralla de 40 cartes amb la imatge dels dirigents del régim iraquià de Sadam Hussein, ell mateix era la primera figura de la baralla. Els han anat eliminant e tots.

Doncs entenc que això preten la simulació de cartes d'una baralla sobre diferents institucions.

Això és el que a mi em preocupa. Serà que tornem als anys 30? hi ha una carta que simbolitza l'Església de la que em considero part i que a hores d'ara haig de desenvolupar certa responsabilitat de gestió i institucional.

Sóc algú a qui cal eliminar per la seva fe i el seu compromís amb l'Església? I, compromís i responsabilitat execides des del voluntariat, entenguís sense contraprestació econòmica.

Hem d'estar atents al qui hi ha darrera del mviment 15M. Cal vigilar les addessions dels que estem treballant a peu de carrer per aquells que més ho necessiten. Que no ens passi com als cubans que van apoiar la revolta de Castro i després van acabar a la presó per defensar la llibertat.

Estiguem atents, que un altre món és possible, però quin?

Els cristians ho hem de tenir clar, llegim l'Evangeli. Portem a la vida els criteris de Jesús. Això és la revolució més gran que podem fer.

Conec joves que no van a la plaça, estudien, cerquen feina, treballen, accepten l'ajut de la família (oh !!! sí, la família estable existeix fonamentada en l'amor entre els esposos i fent extensiu l'amor als seus membres)

AQUESTA HA DE SER LA REVOLUCIÓ QUE CREC QUE HEM DE FER ELS CRISTIANS.

Servei, amor, esforç, generositat, solidaritat, austeritat, compromís ...

Cal pensar !!!

Els meus duptes: m'indigno ?

Per exemple el que he trobat a la web tomalaplaza diuen que la llibertat l'aconseguirem eliminant l'ensenyament concertat.

Jo sovint he demanat la llibertat a l'hora de triar l'escola de la meva filla. Cercant per ella un àmbient educatiu pròxim a la meva manera d'entendre la vida.

De moment ho he trobat a l'escola concertada.
Per garantir la llibertat d'educació dels nostres fills jo demano el xec escolar amb el que pugui anar a demanar plaça escolar i no em calgui afegir rés. Doncs el que l'Estat dedica dels meus impostos a l'educació de l'ESO puc dedicar la part que li toca a la meva filla per tal que pugui ingresar al centre triat pels seus pares i així el col·legi pugui cobrat l'import que li pertoca per cada alumne.

LLIBERTAT D'ELECCIÓ DE CENTRE !!!

XEC ESCOLA JA !!!

A LA EXCMA. SRA. MARÍA JESÚS F. LÓPEZ – PALOP, NUEVA EMBAJADORA DE ESPAÑA ANTE LA SANTA SEDE

No obstante, como he recordado en el Mensaje para la celebración de la Jornada Mundial de la Paz 2011, en vez de vivir y organizar la sociedad de tal manera que favorezca la apertura a la trascendencia (cf. n. 9), no faltan formas, a menudo sofisticadas, de hostilidad contra la fe, que «se expresan a veces renegando de la historia y de los símbolos religiosos, en los que se reflejan la identidad y la cultura de la mayoría de los ciudadanos» (n. 13). El que en ciertos ambientes se tienda a considerar la religión como un factor socialmente insignificante, e incluso molesto, no justifica el tratar de marginarla, a veces mediante la denigración, la burla, la discriminación e incluso la indiferencia ante episodios de clara profanación, pues así se viola el derecho fundamental a la libertad religiosa inherente a la dignidad de la persona humana, y que «es un arma auténtica de la paz, porque puede cambiar y mejorar el mundo» (cf. n. 15).

En su preocupación por cada ser humano de manera concreta y en todas sus dimensiones, la Iglesia vela por sus derechos fundamentales, en diálogo franco con todos los que contribuyen a que sean efectivos y sin reducciones. Vela por el derecho a la vida humana desde su comienzo a su término natural, porque la vida es sagrada y nadie puede disponer de ella arbitrariamente. Vela por la protección y ayuda a la familia, y aboga por medidas económicas, sociales y jurídicas para que el hombre y la mujer que contraen matrimonio y forman una familia tengan el apoyo necesario para cumplir su vocación de ser santuario del amor y de la vida. Aboga también por una educación que integre los valores morales y religiosos según las convicciones de los padres, como es su derecho, y como conviene al desarrollo integral de los jóvenes. Y, por el mismo motivo, que incluya también la enseñanza de la religión católica en todos los centros para quienes la elijan, como está preceptuado en el propio ordenamiento jurídico.

"Drets humans, la família i l'educació dels fills".

La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 reconeix la primacia del dret a la vida. Tant el Preàmbul com l'Article 3 deixen clar que el dret a la vida és igual i inalienable i que s'aplica a "tots els membres de la família humana". L'Article 6 tracta concretament el tema de la personalitat jurídica declarant que "Tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica". L'Article 2 afirma que "Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició", això és una llista exhaustiva, perquè mai més, després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els éssers humans poguessin ser tractats com si no fossin persones, privats per força de drets humans pels governs.
Perquè no hagi cap dubte sobre la condició dels no nascuts en els acords internacionals sobre drets humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen reitera el dret a la vida expressat en la Declaració Universal de Drets Humans. A més, el Preàmbul d'aquesta Convenció declara que "la infància té dret a cures i assistència especials" i que "el nen, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement". Aquest mandat és una de les declaracions sobre drets humans més contundents quant al requeriment de protegir la vida en l'úter. A més, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen és el tractat sobre drets humans més àmpliament i ràpidament ratificat en la història de la humanitat, havent estat ratificat per nacions les poblacions de les quals tenen diverses religions. El consens de la humanitat, plasmat en aquests i en altres acords sobre drets humans, superen les fronteres de religió i raça.
"Drets humans, la família i l'educació dels fills".
L'Article 16 [de la Declaració Universal de Drets Humans] proclama que "La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.” Per tant, aquest article reconeix el fet, que és de sentit comú i que en ocasions els governs i organismes internacionals passen per alt, que la família existeix abans de l'Estat, que és el pilar sobre el qual s'assenta l'Estat i que l'Estat té l'obligació de protegir-la.
L'Article 16 és encara més específic i reconeix el dret d'un home i una dona a contreure matrimoni i formar una família. Dit d'una altra manera, reconeix que la família es funda amb el matrimoni. Tots podem estar agraïts que la Declaració reconeix aquestes veritats fonamentals.
L'Article 26(3) es fa ressò de l'enfocament de l'Article 16 [de la Declaració] al reconèixer que els pares són els educadors principals dels fills. L'article afirma que “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.” Igual que l'Article 16 reconeixia la primacia de la família basada en el matrimoni sobre l'Estat, l'Article 26 reconeix la prioritat dels desitjos dels pares quant a l'educació dels seus propis fills per sobre dels designis de l'Estat. Segons l'Article 16, l'Estat té l'obligació de protegir a la família. Si l'Estat s'atreveix a usurpar el dret dels pares a triar l'educació dels seus propis fills, llavors danya a la família, viola les seves obligacions i soscava els fonaments d'una societat i un Estat justs.
En l'article sobre educació [26]...[el Comitè de Redacció de la Declaració] va fer una important modificació, directament influenciada per records dels esforços del règim Nacional-socialista a fi de convertir el sistema educatiu alemany en un mecanisme que adoctrinés als joves seguint l'agenda política del govern (...) Una vegada que Beaufort dels Països Baixos va referir la forma que els col·legis alemanys s'havien utilitzat per a soscavar el paper dels pares , es va afegir un tercer paràgraf: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.”
O dit d'una altra manera, una de les lliçons més importants que els redactors de la Declaració van aprendre de l'experiència de la Segona Guerra Mundial va anar que l'elecció educativa dels pares és una plataforma fonamental per a la pau i seguretat internacionals.
Tràgicament, transcorreguts 60 anys de la Declaració Universal i de la Segona Guerra Mundial, sembla ser que la lliçó no ha estat apresa.

TRAILER ¡SI, QUIERO!

Siempre hay una razón para vivir

El respeto a las leyes de la vida

"En esta materia hacemos una grave declaración: la vida humana se comunica y propaga por medio de la familia, la cual se funda en el matrimonio uno e indisoluble, que para los cristianos ha sido elevado a la dignidad de sacramento. Y como la vida humana se propaga a otros hombres de una manera consciente y responsable, se sigue de aquí que esta propagación debe verificarse de acuerdo con las leyes sacrosantas, inmutables e inviolables de Dios, las cuales han de ser concocidas y respetadas por todos. Nadie, pues, puede lícitamente usar en esta materia los medidos o procedimientos que es lícito emplear en la genética de las plantas o de los animales.

La vida del hombre, en efecto, ha de considerarse por todos como algo sagrado, ya que desde su mismo origen exige la acción creadora de Dios. Por tanto, quien se aparta de lo establecido por El, no sólo ofende a la majestad divina y se degrada a sí mismo y a la humanidad entera, sino que, además, debilita las energías íntimas de su propio país"

De la CARTA ENCÍCLICA MATER ET MAGISTRA DE SU SANTIDAD JUAN XXIII. Números 193 i 194