La família, el futur de la societat.

“un dels majors serveis que els cristians podem prestar als nostre pròxim és oferir-li el nostre testimoniatge serè i ferm de la família fundada en el matrimoni entre un home i una dona, salvaguardant-la i promovent-la, doncs la família és imprescindible per al present i el futur de la humanitat. En efecte, la família és la millor escola on s'aprèn a viure aquells valors que dignifiquen a la persona i fan grans als pobles. També en ella es comparteixen les penes i les alegries, sentint-se tots emparats per l'afecte que regna a casa pel sòl fet de ser membres de la mateixa família. Demano a Déu que en les vostres llars es respiri sempre aquest amor de total lliurament i fidelitat que Jesús va portar al món amb el seu naixement, alimentant-lo i enfortint-lo amb l'oració quotidiana, la pràctica constant de les virtuts, la recíproca comprensió i el respecte mutu. Us animo, doncs, que, confiant en la materna intercessió de María Santíssima, Reina de les Famílies, i en la poderosa protecció de San Josep, el seu espòs, us dediqueu sense descans a aquesta bella missió que el Senyor ha posat en les vostres mans. Conteu a més amb la meva proximitat i afecte, i us prego que dugueu una salutació molt especial del Papa als vostres éssers benvolguts més necessitats o que es troben en dificultat. Us beneeixo a tots de cor.”

Benet XVI a les famílies que es van reunir a celebrar la festivitat de la Sagrada Família a Madrid.

Que es faci en mi segons la teva paraula

¿Hagués nascut Jesús de Natzaret amb un sistema sanitari com el que tenim?

Perfil: mare soltera, adolescent, embaràs no planificat.

Al seu CAP probablement li haguessin dit que podia interrompre el seu embaràs (=matar al ser humà concebut en el seu ventre), que és un dret que té com a dona, que és una prestació universal, que a la Seguretat Social és gratuït i que si tira endavant el seu embaràs perilla la seva salut psíquica i sociocultural doncs haurà de viure un entorn coercitiu, discriminatori i violent.
¿No és aquesta la situació de moltes dones avui dia?

Que es faci en mi segons la teva paraula

Un dia de dol

Avui no podem fer altra cosa que posar un crepó negre al nostre bloc.

Després de l'aprovació al parlament espanyol d'una llei que fa de l'avortament un dret, que promou la ideologia de gènere en tots e nivells de l'àmbit educatiu.

Possiblement sigui l'atac més gran a la família entesa com un home i una dona units per sempre i oberts a la vida.

La desconstrucció de la família

Tornem a l'objectiu de parlar de la família després d'aquest temps per donar veu a altres que defensen la vida des de la concepció.

Seguint el fil de la defensa de la vida volem dur a la consideració del lector algunes afirmacions de Gaudium et Spes, N.51: "Déu, Senyor de la vida, encomanà als homes l'excels ministeri de custodiar la vida, el qual s'ha d'acomplir d'una manera digna de l'home. Així, doncs, la vida, des de la concepció, ha de ser protegida amb màxima cura: l'avortament i l'infantici són crims abominables."

El primer àmbit de tutela de la vida és a la família, per això entenc que sigui a aquesta institució a la que de manera sistemàtica es va atacant per aquells que estan per la cultura de la mort.

Sembla que el cos legal que la democràcia a anat construint en el dret de família cerca més aviat destruir-la per exemple amb la llei de divorci, ampliada en la que es va anomenar de divorci exprés; la de despenalització d'alguns avortaments, fins arribar ara a convertir l'avortament en un dret; la llei de matrimoni homesexual on es dilueix la realitat del matrimoni com la unió d'un home i una dona amb voluntat de perdurar i oberts a la vida; la ideologia de gènere imposada en l'ensenyament amb una assignatura específica —ara ja no hi ha només sexe masculí i femení, ara tenim cinc sexes: dones heterosexuals, dones homosexuals, homes heterosexuals, homes homosexuals i bisexuals— sembla un atac organitzat per deconstruir la família.

Aquesta tendència també es recull al títol de drets i deures de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya:

Article 40. Protecció de les persones i de les famílies

7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l'orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.

On s'inspira tota aquesta corrent?

En la ideologia socialista:

"La primera lluita de classes de la història coincideix amb el desenvolupament de l'antagonisme entre l'home y la dona units en matrimoni monògam, y la primera opressió d'una classe per altra, amb la del sexe femení pel masculí" (Frederick Engels en "L'Origen de la Família, la Propietat i l'Estat" 1884 )

En el feminisme radical:

"... assegurar la eliminació de las classes sexuals requereix que la classe subjugada (les dones) s'aixequi en revolució i s'apoderi del control de la reproducció; es restauri a la dona la propietat sobre el propi cos, com també el control femení de la fertilitat humana, incloent tant les noves tecnologies como totes les institucions socials de naixement i cura dels infants. I així como la meta final de la revolució socialista era no sols acabar amb el privilegi de la classe econòmica, sinó amb la distinció mateixa entre classes econòmiques, la meta definitiva de la revolució feminista ha de ser igualment —a diferencia del primer moviment feminista— no simplement acabar amb el privilegi masculí sinó amb la distinció de sexes mateixa: les diferencies genitals entre los essers humans ja no importarien culturalment"

Shulamith Firestone, The Dialectic of Sex, Bantam Books, New York, 1970, p. 12.

Benvolgut lector sigues crític amb allò que es presenta davant nostre sota la imatge de la llibertat penso que més aviat és una nova manera de esclavitzar a les persones.

Gràcies per defensar la vida

Declaración de la Asociación Catalana de Estudios Bioéticos.

NOTA DE PRENSA

Barcelona, 25 de octubre, 2009. La Asociación Catalana de Estudios Bioéticos
(ACEB) manifiesta que la rectificación del Gobierno sobre el Proyecto de Ley del
Aborto por la que admite que las menores embarazadas no puedan abortar sin la
tutela de sus padres o cuidadores es no sólo insuficiente sino que parece ser
una maniobra estratégica que ignora que el problema central de dicha ley es el
respeto debido a la vida del hijo concebido y aún no nacido.

ACEB
denuncia que la alarma generada por la posibilidad de abortar en menores no es
sino una cortina de humo con la que se disimula un hecho crucial: que el
Proyecto de Ley transforma el aborto-delito despenalizado en aborto-derecho de
la mujer.

Sin embargo, el aborto no es ni puede ser nunca un
derecho. El respeto a la vida del concebido y no nacido es un deber del Estado
que no puede quedar a merced de opiniones personales o de posturas ideológicas.
El derecho del no nacido a su vida es un gran bien social que la nueva ley
quiere desproteger aún más.

El desarrollo prenatal del ser humano
es un proceso continuo que se inicia con la fecundación. Al ampararlo
legalmente, el aborto elimina impunemente la vida del hijo, maltrata a la madre
y hace a la sociedad cómplice de esta barbarie. Con un criterio falso y
arbitrario, la reforma propuesta por el Gobierno convierte un delito
despenalizado en un derecho sin limitaciones hasta la semana
catorce.

Partiendo del reconocimiento del primero de los derechos
humanos, ACEB se pronuncia por ello en contra de esta reforma. Al mismo tiempo,
ACEB apuesta abiertamente por una mayor conciencia social a favor de la vida
humana que favorezca una información rigurosa y completa sobre el aborto y
proteja al ser humano desde el inicio de su vida en la fecundación. ACEB se
pronuncia asimismo a favor de una legislación que promueva ayudas concretas a la mujer embarazada.

Gràcies per defensar la vida

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE EL DOCUMENT 'CONSIDERACIONS SOBRE L'EMBRIÓ HUMÀ', PUBLICAT PER L'INSTITUT BORJA DE BIOÈTICA, EL DIA 9 D'OCTUBRE DE 2009

A aquest video ja no hi ha polítics que s'aprofiten a dir la seva

Cada vida importa

Gràcies per defensar la vida

Obertura a la vida i desenvolupament

“L’obertura a la vida està al mig del veritable desenvolupament. Quan una societat es posa en camí vers la negació i la supressió de la vida, acaba per no trobar la motivació i l’energia necessària per esforçar-se en el servei del veritable bé de l’home.” Són paraules del papa Benet XVI en la seva última encíclica Caritat en la Veritat (CV, 28).
Si s’aprova l’avantprojecte de la llei de l’avortament, es perdrà sensibilitat personal i social per acollir una nova vida i, també, es marciran altres formes d’acollida profitoses per a la vida social, ja que s’ataquen els valors de la dignitat de la persona, la justícia i la pau.
L’avantprojecte estableix que es doni informació de les ajudes a l’embarassada. Però, quines són les ajudes que hi ha? Són molt poques i les administracions públiques quasi no n’informen. A tall d’exemples, durant el 2008, Càritas a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ajudar 298 famílies amb nadons fins a 1 any, amb alimentació, bolquers, etc. La Fundació Provida Catalunya va donar ajudes a 265 dones embarassades i els seus fills durant uns 14 mesos. El treball d’institucions com aquestes i altres mira d’arribar allà on les ajudes públiques no aconsegueixen donar resposta.
L’any 2.007, segons el Ministeri de Sanitat, es van provocar 112.138 avortaments. El 67,63% van ser fills de mares solteres, el 23,76% de mares casades i el 8,61% d’altres situacions. Així doncs, es constata que un fill de dona casada té més probabilitats de néixer.
Per reduir el nombre d’avortaments caldria considerar especialment dos vessants: la primera és potenciar i donar suport a la parella d’esposos, que s’acullen mútuament i que estan oberts a la vida (cf. CV 15). La segona és protegir tota vida concebuda, ja que “si no es respecta el dret a la vida i a la mort natural, si es fa artificialment la concepció, la gestació i el naixement de l’home, si se sacrifiquen embrions humans a la investigació, la consciència comuna acaba perdent el concepte de l’ecologia humana i amb això el de l’ecologia ambiental. És una contradicció demanar a les noves generacions el respecte a l’ambient natural, quan l’educació i les lleis no els ajuden a respectar-se a elles mateixes ” (CV, 51).



Article publicat al full dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat el diumenge 13/9/2009.

Ufffffffff !!!!!!!!!!!!!!!!!

"Un judío, independientemente de su edad, es claro que es un ser vivo; ahora bien no puede afirmarse que sea un ser humano; no hay base científica para ello" (Adolph Hitler, Keiser de Alemania 1939).

"Un feto de 13 semanas es un ser vivo, pero no puede ser un ser humano, porque eso no tiene ninguna base científica" (Bibiana Aído, Ministra de Igualdad de España 2009)

La reunió de la ministara Aído amb els defensors de la vida

Us convido a llegir el que explica un dels assistents a la reunió:

"Si tengo que contar cuál es la impresión con la que salí de la reunión, es que la ministra no tiene argumentos sólidos sobre los que cimentar una ley de aborto libre. Y tengo esa convicción porque estos argumentos fueron desmontados uno a uno, como el de la seguridad jurídica, la viabilidad fetal (término que reconoció ella misma no ser el adecuado), la “salud sexual y reproductiva” de la mujer (mezclando conceptos y utilizándolos para justificar las tasas de abortos en otros países), y, lo que es más relevante, porque no quiso contestar a mi pregunta sobre por qué piensa ella que el aborto es un drama." Gádor Joya

Bibiana Aído desoye la petición del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), que el pasado día 30 le pidió que suprima el supuesto que permite abortar hasta las 22 semanas en caso de malformaciones fetales (tercer supuesto, en la legislación vigente). El Cermi opina que el tercer supuesto viola la Convención de la ONU sobre Derechos de las Personas con Discapacidad (13 de diciembre de 2006), en cuyo artículo 10 los Estados reconocen “el derecho inherente a la vida de todos los seres humanos y adoptarán todas las medidas necesarias para garantizar el goce efectivo de ese derecho por las personas con discapacidad en igualdad de condiciones con las demás”. (Santiago Mata, La Gaceta.es)

Cliqueu sobre el paràgraf per llegir l'article complert.

Josep Maria

La carta que la premsa espanyola no publica

¿Aborto como en Europa?
Refiriéndose al aborto la ministra de igualdad, Doña Bibiana Aído, ha dicho: "queremos que sea la mejor ley posible y lo más similar a las del resto de países europeos".
Y, ¿en Europa como son las leyes que regulan el aborto?
De la Unión Europea (UE27), sólo en España y Grecia no se requiere “ningún tiempo límite” al supuesto del “riesgo psíquico de la madre”.
En la UE27 dos de cada tres países se necesita siempre algún motivo para abortar. En la mayoría de los países de la UE15 se considera al aborto como ilegal, despenalizado en algún supuesto.
El derecho a la objeción de conciencia es reconocido en las legislaciones de Bélgica, España, Francia, Reino Unido, Luxemburgo, Italia, Holanda, Alemania, Dinamarca, Austria y Portugal.
Un periodo de reflexión entre 5 y 7 días para poder abortar es necesario en Bélgica, Francia, Luxemburgo, Italia, Holanda, Alemania, Grecia y Portugal.
La naturaleza humana es la misma desde la concepción a la muerte. Por lo tanto con los mismos derechos que cualquier persona.
Pregunto a la clase política, ¿podríamos ser los más modernos de Europa en el caso de la valoración de la vida y defenderla desde el inicio hasta la muerte natural? ¿Podríamos hacer política social colocándonos al lado del más débil, la madre embarazada, el feto, el minusválido, el anciano, el enfermo terminal …?

Enviada el 22/12/2008 als següents diaris:

La Vanguardia
La Razón
El Periodico
El Mundo
El País
El Correo
ABC
20minutos
Metro

Sobre la dignitat de la persona. "Dignitas personae".

Volem presentar-vos, des de l'observació com a família, la nostra impressió d'aquesta instrucció sobre la procreació i la gestió mèdica de la vida en els seus inicis. Creiem que hem de dir una paraula perquè és a la família on d'una manera més directa estem cada dia tractant la vida i és el món soci sanitari, que fent una funció subsidiària, qui ens ajuda en aquesta tasca per atendre aquelles qüestions que no saben i/o no podem atendre, a saber: el part, una malaltia, la concepció ...

La instrucció al principi situa la dignitat de la persona, diu que "l'ésser humà ha de ser respectat i tractat com a persona des de l'instant de la seva concepció, i per això, a partir d'aquest mateix moment, se li han de reconèixer els drets de la persona, principalment el dret inviolable de tot ésser humà innocent a la vida". (n.4)

Per tant l'Església ens proposa una posició de màxims. L'esser humà des de llur concepció ja és titular de drets, el primer de tots, el dret a la vida. Sense el dret a la vida no tenim cap altre dret.

On es suporta aquesta afirmació? Diu la instrucció: "la realitat de l'ésser humà, a través de tota la seva vida, abans i després del naixement, no permet que se li atribueixi ni un canvi de naturalesa ni una gradació de valor moral". (n.5)

Podem preguntar-nos: el fetus humà té una naturalesa diferent un dia abans de néixer que després del part? i, complides catorze setmanes d'embaràs que quan en té quinze? o bé, passats catorze dies de la fecundació, quan s'implanta a l'úter, que un dia abans? Certament, la naturalesa és la mateixa, és un ésser humà, amb un ADN diferenciat del dels pares, per tant una altra persona. En conseqüència titular de drets humans, el primer, el dret a la vida.

El primer principi fonamental en que ens situa aquesta instrucció és el començament de la naturalesa humana en un ésser humà, des de la concepció.

A continuació ens situa en el millor hàbitat per a que es desenvolupi la vida humana: la família. "L'origen de la vida humana, d'altra banda, té el seu autèntic context en el matrimoni i la família" (n.6)

Què a gust ha de créixer un ésser humà en una família que ha nascut del matrimoni, compromís d'un home i una dona per estimar-se tota la vida, compromís a ésser fidels un a l'altre, fidels de pensament i de fets. Que a més a més posen Déu en mig de la seva vida per a que Ell mateix els ajudi a mantenir aquest compromís i per això li deixen espais a casa. Cerquen trobar-lo en els sagraments, principalment a l'eucaristia i a la reconciliació. I, treballen constantment per ser un altre Crist i així estimar-se i estimar amb la mesura que Crist ens estima, sense mesura.

I, si nosaltres anem treballant per configurar-nos a Crist afirmarem i veurem com ho fa la instrucció que "en cada fase de l'existència de l'home, creat a imatge de Déu, es reflecteix el rostre del seu Fill unigènit". (n.8)

Fixats aquests principis la instrucció té paraules per a l'àmbit de la ciència mèdica que com hem dit és un agent de col·laboració subsidiària de la família, hàbitat natural de la vida, els diu: "en l'àmbit de la ciència mèdica ... convida els interessats a actuar amb responsabilitat ètica i social. Ella els recorda que el valor ètic de la ciència biomèdica es mesura amb referència tant al respecte incondicional que cada ésser humà es mereix, en tots els moments de la seva existència, com a la tutela de l'especificitat dels actes personals que transmeten la vida". (n.10)

Des del principi, hem anat presentant la instrucció, que analitza i valora les accions que es desenvolupen actualment en les investigacions biomèdiques.

Aquesta breu presentació vol animar a llegir i reflexionar la "Instrucció Digitas Personae" que la podeu trobar aquí.

I, per acabar permeteu-nos posar la conclusió de la instrucció on ens anima a fer el que sempre ha fet l'Església: situar-se vora el més feble.

"Si el progrés humà i social es va caracteritzar inicialment pel desenvolupament de la indústria i la producció de béns de consum, avui es distingeix pel desenvolupament de la informàtica, la investigació en el camp de la genètica, la medicina i la biotecnologia aplicada també a l'home. Es tracta d'àrees de gran importància per al futur de la humanitat, en les quals, això no obstant, també hi ha abusos evidents i inacceptables. «Així com fa un segle la classe obrera estava oprimida en els seus drets fonamentals, i l'Església va prendre la seva defensa amb gran valentia, proclamant els drets sacrosants de la persona del treballador, ara, quan una altra categoria de persones està oprimida en el seu dret fonamental a la vida, l'Església sent el deure de donar veu, amb la mateixa valentia, a qui no en té. El seu és el clamor evangèlic en defensa dels pobres del món i dels qui són amenaçats, menyspreats i oprimits en els seus drets humans.»" (n.37)

I, fer nostre el propòsit de la instrucció: "Els fidels s'han de comprometre fermament a promoure una nova cultura de la vida" (n.37)

Una instrucció pastoral sobre la dignitat de la persona per al segle XXI.