"Crist nostre Senyor va beneir a mans plenes aquest amor multiforme, nascut de la font divina de la caritat i que és com la seva unió amb l'Església. Perquè tal com Déu a l'antiguitat es va avançar a unir-se al seu poble amb una aliança d'amor i de fidelitat, així ara el Salvador dels homes i Espòs de l'Església surt a l'encontre dels esposos cristians mitjançant el sagrament del matrimoni. A més a més, resta amb ells per a que els esposos, amb la seva mútua donació, s'estimin amb fidelitat per sempre, com Ell mateix va estimar l'Església i es va entregar per ella." GS 48.
Quin model d'amor! Gaudium et Spes descriu el model d'amor i ens plateja un gran repte als casats. El defineix com un amor multiforme en quant que fa intervenir molts factors, a saber: caritat, solidaritat, donació, control dels propis impulsos, reflexió, oració, honradesa, la voluntat, la sexualitat ... quantes forces actuen sobre l'amor! També és multiforme perquè en l'amor dels esposos actua l'amistat, la responsabilitat en l'ajuda mútua tant en les qüestions d'índole material com espiritual i psicològiques. L'amor conjugal fa intervenir tots els factors humans i es manifesta en les múltiples formes de que es capaç de fer-ho la iniciativa del ser humà.
Però atenció és un amor que neix de la font divina de la caritat. No de qualsevol caritat sinó de la de Déu. Aquella caritat que fa que Déu perdoni el seu poble malgrat les infidelitats. Té Déu un amor tan gran que el posa en contra Ell mateix, el seu amor contra la seva justícia. (cf. Deus Caritas Est, n.10 ss). Malgrat les infidelitats, Déu sempre pensa un altre pla millor que l'anterior per salvar el seu poble, l'Església. En aquest pla de Déu per salvar el seu poble, l'Església, arriba a donar la seva pròpia vida en la persona de Jesús crucificat a la creu. Quin amor tan gran ens té Déu!
Aquesta és la mida de l'amor entre els esposos, estimar sense mesura, com ho va fer Déu fins donar la vida. Per arribar a aquest amor cal que anem a la font de a on brolla, hem d'anar sovint a Déu. I, com ho farem? Doncs Déu ens ha donat els mitjans necessaris per aconseguir-ho, a saber: tenim l'oportunitat de conrear l'amistat amb Ell en l'oració personal, en la pràctica habitual dels sagraments: eucaristia i penitència, i, en l'esforç per fer la voluntat de Déu en totes les nostres accions, unint el nostre treball a l'oració en fi, buscar de fer-ho tot per major glòria de Déu.
Aprofitem els mitjans que tenim per estimar com Déu estima? Anem sovint a la pregària, als sagraments per tenir contacte habitual amb Déu i així aprendre del seu amor? Treballem per deixar lloc al nostre cor a Déu? A veure si algun dia podem dir amb Sant Pau no visc jo, és Crist qui viu en mi. Quan més ens aproximem estimarem més a la mida de Déu.
Josep Maria i Dolors
