UN SOL COR

"el marit i la muller, que pel pacte conjugal ja no són dos, sinó una sola carn (Mt 19, 6), amb la unió íntima de les seves persones i activitats s'ajuden i es sostenen mútuament, adquireixen consciència de la seva unitat i cada cop l'aconsegueixen mes plenament. Aquesta unió íntima, com la donació mútua de dos persones, igual que el be dels fills, exigeixen plena fidelitat conjugal i reclamen la seva indissoluble unitat." Gaudium et spes, n. 48

Ja no són dos sinó una sola carn, aquesta es la meta del matrimoni. El dia de la nostra boda vàrem començar el camí per arribar a aconseguir la unió de les nostres vides. Per aconseguir una unió total el concili ja ens dóna pistes sobre allò que hauríem d’anar treballant per aconseguir-ho cada vegada més plenament: la unió intima de les seves persones i activitats. Ens hauríem d’anar preguntant constantment, ¿allò que fem ja és allò que ens casa una mica mes a cada acció? Podem posar aquí tots els ressorts de la nostra vida diària: l'oci, les amistats, els propis gustos, ... hauríem d’anar compartint tot el temps que puguem. També aquí portaríem allò de Joan Pau II: la família que prega unida sempre estarà unida. També cal casar la fe.

Si hi hagués a la nostra vida quelcom que ens separi em pregunto ¿no ho hauríem de rebutjar com un verí? No se que us sembla però de vegades els propis gustos, els “amics” la feina, fins i tot els fills poden ser motiu de allunyament dels cònjuges quan tot això haurien de ser nexes d’unió. Crec que només serà així quan ambdós ens comprometem i ens impliquem en la construcció de la nostra família i en el creixement del nostre amor.

Pregunto, no haurem de fer una gran esforç de diàleg i de vegades de renúncia per anar casant tots aquests aspectes de la vida? Doncs no hauria de ser necessari renunciar a les pròpies amistats, ni els gustos, ni els hobis ... però cal casar-los amb el cònjuge per tal que mai siguin motiu de distanciament entre els cònjuges.

Josep Maria i Dolors

EL MATRIMONI

"Fundada pel Creador i amb unes lleis pròpies, la íntima comunitat conjugal de vida i amor pren forma en l'aliança dels cònjuges, és a dir, en el seu consentiment personal i irrevocable." (Gaudium et spes n.48)

El Concili Vaticà II en aquest número de Gaudium et spes fa un discerniment del que és el matrimoni, la família. Aquesta referència que ara volem meditar ens situa al començament de la família, el matrimoni.

D'aquest diu que és una comunitat de vida i amor. Penso que diu de vida pel fet que és en aquest àmbit social on venen noves persones a llur existència i pel fet que és el primer àmbit de socialització humana.

Per tant una vida que neix i una vida que s'introdueix en la societat amb la seguretat i el suport que li dóna la família. Per això, és tan important el segon aspecte que contempla la cita que ens ocupa, el consentiment personal i irrevocable. Aquest consentiment donarà l'estabilitat necessària als seus membres per tal de créixer com a persones.

Però atenció, aquest amor, aquest consentiment, la peseverança cal conrear-los al llarg de tota la nostra vida, no és quelcom que tenim un dia i ja perdura. Cal que cada dia treballem per enfortir aquestes característiques del matrimoni.

Em faig i us faig algunes preguntes:

1. Com puc donar al meu matrimoni la intimitat necessària que es mereix?
2. Com puc fer créixer l'amor? Potser em cal ser més detallista, alliberar el cònjuge de les tasques que fa, estar aten a quan necessita sortir, passejar, un temps d'oci ... Segur que necessita el meu temps. Ben segur que aquestes coses i d'altres pròpies de cada família les necessita el nostre cònjuge i els nostres fills.
3. Cóm puc fer créixer la comunitat de vida que és la meva família? No és potser necessàri acollir els fills que Déu m'ha donat, dedicant el meu temps per a ells, ajudant-los a que la seva vida sigui de més qualitat.
4. I la darrera cosa en que voldria aturar-me, el consentiment personal i irrevocable. Penso que irrevocable és una paraula dura, un no és pot fer enrera. M'agrada més possitivitzar aquest compromís i preguntar-me: cóm puc estar cada dia més unit al meu cònjuge?

Josep Maria i Dolors