dilluns, 28 de setembre del 2015

Recorregut pels progames polítics: CIUTADANS & Junts pel Sí & UNIÓ

AVORTAMENT.
CIUTADANS:

Junts pel Sí:
Un tercer aspecte clau és la maternitat, que s’ha de considerar des d’una perspectiva de la protecció, però també (i anant més enllà) com un dret a les dones a decidir lliurement sobre el fet de ser mare. La maternitat és un dret i la dona ha de tenir la llibertat de ser mare sigui quina sigui la seva situació. I cal que les dones que decideixen interrompre un embaràs no desitjat rebin una atenció pública i de qualitat.
Crear la llei catalana del dret de les dones a la maternitat, indistintament del model familiar
que hagin decidit formar.

A poc que es conegui aquest lleguatge que diu i no diu, no cal ser molt inteligent per adonar-se que el dret de a la maternitat va des de la concepció en un laboratòri passant pel ventre de lloguer i arribant a l'avortament.


UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA:
UNIÓ defensa "Valors d’un humanisme integral que té el seu fonament en el reconeixement de la pròpia dignitat humana i dels drets humans reconeguts per la comunitat internacional de manera universal amb la Declaració de 1948. Per això, mai claudicarem en el nostre esforç i en el nostre treball per la garantia i tutela efectiva dels drets humans (començant pel dret a la vida) arreu del món, ni adoptarem posicions derrotistes: hi ha molt treball per fer, però l’avenç real en termes de dignificació de la qualitat de vida és assolible. Per això, el primer eix del programa és l’eix de les PERSONES."

El Estado debe proteger la vida (Concepció Tarruella)

Unió defensa la seva esmena a la totalitat al projecte de llei sobre l'avortament



dissabte, 26 de setembre del 2015

Jornada de Reflexió davant les eleccions autonòmiques del 27S

Aquesta campanya he tingut el goig de debatir amb alguns amics del facebook i sobretot amb amics dels meus amics que discrepaven dels meus comentaris, sovint gent jove i amb formació universitria, Ara m'agrada fer aquesta reflexió per si algú li pot servir.
Pel camí d'aquesta campanya electoral ens hem trobat el Cardenal Cañizares pregant i programant pregàries per la unitat d'España, qüestió opinable i de lliure adhesió per a qualsevol cristià (podríem dir com aquell que prega perquè guanyi el Barça), tinguem a Déu ocupat amb altres qüestions més importants coma ara la defensa de la vida des de la concepció fins a la seva mort natural, la protecció dels cristians perseguits arreu del món, en especials en els territoris de majoria musulmana, pels refugiats a conseqüència de les guerres, pel l'estabilitat de la família, per la fidelitat dels cònjuges, pel matrimoni entre un home i una dona per sempre, per la justícia social... Amb aquesta llista de feina, encara que Déu és Totpoderós i pot fer-ho tot el que Ell cregui n'estic segur que la "unidad de España" no ocuparà el primer lloc. PERÒ HEM DE PREGAR insistentment, doncs així ens ho va recomanar Crist; ho fem prou?
Per adobar el debat eclesiàstic apareix el Bisbe Novell dient-nos que votem els del Sí i que els avis si dubten que preguntin als nets i que no tinguin por, que estem en democràcia i que le vot és secret i (això és collita pròpia) que no vindrà la guardia civil. Això fins aquí també és opinable com lo del Cardenal, el que no entenc és perquè comprometen el seu prestigi en qüestions opinables en lloc de adreçar-se a totes les ovelles que tenen l'encàrrec de pastorejar i que en qüestions opinables poden situar-se a la "unidad de España" o a la independència de Catalunya.
El que no entenc que el posicionament del Bisbe Novell porta regal. Quan mires què estàs votant i trobes el que trobes als programes dels partits polítics que s'han pronunciat en favor de la DUI trobes propostes contràries a la moral catòlica, us animo a llegir la pàgina tràgica 118 del programa de Junts pel Sí. El programa de la CUP ja no he perdut el temps en buscar-lo, en vaig tenir prou quan un seguidor d'aquest partit polític fa un parell d'anys em va dir abans d'una celebració familiar que com a catòlic no tenia dret a opinar en un debat sobre l'avortament, si això m'ho va dir un familiar directe que no em diria un dirigent que ni em coneix, visca la tolerància!
La alegria d'aquesta contesa electoral ha estat la resurrecció d'UNIÓ, i dic resurrecció perquè voluntàriament s'havien sotmès a la OPA de Convergència a qui van dotar del prestigi de la seva història, de partit que havia lluitat contra el franquisme, de partit netament nacionalista amb models de Catòlics i Nacionalistes com era Manuel Carrasco i Formiguera. Esperava des de feia anys que es produís aquest trencament per poder votar UNIÓ, però no a qualsevol preu i després de la campanya i de llegir el seu programa m'han convençut.
En un dels interessants intercanvis d'opinió en que he participat al facebook, hom em va recordar que no podíem oblidar els orígens, vaig preguntar quins eren aquests orígens i no vaig obtenir resposta. Mireu, aquests són els orígens als que m'arrelo (cita textual del llibre "Carrasco i Formiguera, un cristiano nacionalista (1890-1938); Autor: Hilari Raguer. Edició castellana):
Any 1931, període constituent, debat article 36, en la versió definitiva el 34, sobre el vot de la dona.
"El 30 de setiembre ya se había tratado de la cuestión del voto de las mujeres (hasta entonces solo votaban los hombres), lo que daba pie a meterse con la Iglesia, porque las izquierdas en general se oponían, dando por supuesto que la mayoría de las mujeres estaban bajo el influjo de los curas. Las dos únicas mujeres diputadas estaban divididas al respecto. Victoria Kent sostenía que la mujer española no estaba preparada para votar. Clara Campoamor, radical, rompiendo la disciplina de voto de su partido, exigía el voto femenino como un imperativo de justicia. La concesión del voto a la mujer se aprobó por 160 votos contra 121. Muchos diputados, especialmente radicales y radicalsocialistas, habían abandonado el hemiciclo. Votaron a favor la mayoría vasco-navarra, progresistas, federales, agrarios, el grupo "al servicio de la República", parte de los socialistas y la mayoría de los catalanes. (...) Al anunciarse el resultado de la votación y la aprobación del artículo 36 de la Constitución (el 34 en la numeración definitiva) se alzó un gran griterío, con aplausos de unos y protestas de otros.
El presidente de la Cámara, el socialista Julián Besteiro (que siempre actuó con gran dignidad e imparcialidad), tardó algunos minutos en restablecer el silencio y poder conceder la palabra a Carrasco i Formiguera, que la había pedido para explicar su voto. (...) Cuando empezó Carrasco diciendo que «al votar por la admisión del artículo, se ha votado por la República», radicales i radicalsocialistas le interrumpieron con denegaciones y ruidosas muestras de desaprobación. Pero Carrasco i Formiguera continuó: «Lo que no podía hacer la República era defender la igualdad de los derechos de los sexos y después excluir del derecho de voto a la mitad de los ciudadanos españoles» Más protestas, y protestas de los que piensan como Carrasco contra los que protestan. Sobreponiéndose al barullo, grita Carrasco: «¡OÍDME CON ATENCIÓN, SI SÓIS DEMÓCRATAS Y TOLERANTES!». Besteiro, tras mucho agitar la campanilla, restablece el orden y devuelve a Carrasco i Formiguera el uso de la palabra, rogándole que no resucite la polémica de la discusión pasada. Pero Carrasco repite con más vehemencia aún: «No podemos admitir la posibilidad de que solo tengan voto la mitad de los españoles. Tanto la una como la otra mitad de los ciudadanos españoles son republicanos en su mayor parte, y HAY ENTRE ESTOS REPUBLICANOS MUCHOS CATÓLICOS Y MUCHAS CATÓLICAS. En mucha parte, LOS CATÓLICOS Y CATÓLICAS SON REPUBLICANOS COMO LO SOY YO, y lo que no se puede admitir es, en un régimen de democracia, que se den patentes de republicanismo a nadie». Estas últimas palabras quedaron ahogadas por los aplausos y expresiones de aprobación de unos y las voces contrarias de otros. «YO SOY CATÓLICO...», se oyó gritar a Carrasco, por encima del barullo, con toda la fuerza de sus pulmones. Besteiro logró a medias hacer callar a los padres de la patria, reiteró su consejo de prudencia al orador y este prosiguió: «Estaba diciendo que soy católico, pero conozco la Historia y sé que muchas veces, con el título de religión se ha sido intolerante y perseguido indebidamente a los que no eran católicos; pero ahora ¿QUERÉIS VOLVER LA ORACIÓN POR PASIVA Y QUERÉIS QUE LOS CATÒLICOS NO TENGAMOS DERECHO A LA VIDA?». Más interrupciones. Alguien del sector de izquierdista que había perdido la votación le gritó: «Pero ¿es que después de ganar, aún queréis una propina?». Carrasco, que se sentía muy orgulloso de su trayectoria republicanista y de la persecución padecida bajo la Dictadura, pero aún más de su fe, terminó diciendo:
«Aquí se ha dicho, ofendiendo a nuestros sentimientos católicos, que se daría el voto a la mujer cuando se emancipe del confesonario; y yo digo que, en el buen terreno de la democracia y de la libertad tenemos derecho a voto todos los que somos republicanos y hemos dado nuestra fortuna y nuestro bienestar por la República, aunque después no nos avergoncemos, delante del mundo, de arrodillarnos ante un confesonario, si esto responde a una convicción sincera que, por serlo, debe ser por todos respetada»."

Disculpeu l'extensió de aquest pensament però ens calen polítics de la talla de Carrasco i Formiguera que no posin pel davant de la seva fe l'ideal polític en tot cas que la fe i la política no han de ser contradictoris en la seva acció política.

VII Trobada Mundial de les Famílies

Entrades populars

El Sant Pare a YouTube