“...per la seva índole natural, la mateixa institució del matrimoni i l’amor conjugal s’ordenen a la procreació i educació de la prole...” (GS 48)
Hem parlat del començament del matrimoni, fruit de l’amor entre un home i una dona que neix per la crida de Déu, hem contemplat la necessitat de casar-se cada dia, en cada moment. Li hem donat tota la importància que té, l’amor, que esdevé una tasca diària, fer-lo créixer, madurar, que sigui més fidel i generós cada dia que passa. Aquesta és la tasca primera del esposos: estimar-se més cada dia, com dèiem, que siguin una sola carn. Però, no és menys important, la finalitat sobre el matrimoni que ara volem pensar, és el fruit normal del matrimoni, cridar noves persones a la vida.
Quin goig tan gran experimentem els pares quan esperem un nou fill, un fill de Déu que Ell ens confia, ens demana que el cuidem per tal que no li manqui res i així ho procurem fer. Li subministrem el menjar, vestir, educació, atenció mèdica. El menjar que comença des de la lactància (cada tres hores, dia i nit) els biberons; la higiene, banyar-lo, canviar bolquers, tantes coses que fem cada dia per ells quan són petits.
Però creixen, l’aliment ja té un altre ritme, el vestit ja no potser només el que diuen els pares, el nostre fill ja té els seus propis gustos. Pel que fa a l’educació, els pares intentem triar l’escola que s’adeqüi més al nostre ideari. Fins arribar aquí hem tingut molta cura amb aspectes de salut, hem controlat el seu creixement normal, hem seguit el seu calendari de vacunes. Quantes coses bones que hem fet i fem pels nostres fills!
Aquestes que hem descrit són tasques que els pares fem i a casa nostra tenim molts d’aquests serveis. Però què fem amb l’educació emotiva, intel·lectual, formació de la consciencia dels nostres fills en quan fills de Déu que són? Els donem l’exemple, els arguments, els criteris per afrontar els reptes de la societat en que els tocarà viure? Els donem aliment espiritual, fruit de l’oració i de la participació freqüent en els sagraments, de l’exercici de virtuts?
No perdem mai de vista que en una societat cada vegada més secularitzada cristians menors de edat pel que fa a la seva formació no podran resistir les embranzides que l’entorn els donarà. Pensem en l’ambient als centres de formació on els ridiculitzaran si s’identifiquen com a catòlics i volen ser coherents amb els valors a que invita Jesucrist.
Per tant, què podem fer els pares per ajudar-los a nedar, moltes vegades contra corrent? Ben segur, que els cal el nostre exemple portant a Crist allà on estem, al món laboral, al de l’oci, als serveis socials que realitzem des del voluntariat, a les relacions familiars. Que Crist sigui el nostre model.
Com ho podem aconseguir? Penso que ens ajudarà ser persones reflexives que garbellen les seves accions pel garbell de la Paraula de Déu. Això demanarà en nosaltres l’esforç diari de dedicar temps a llegir la Paraula o llibres d’espiritualitat que ens la facin entenedora. La freqüència de sagraments, especialment l’Eucaristia i la Penitència. I, l’exercici de posar per obra allò que veiem amb la raó il·luminada per la fe.
Josep Maria i Dolors
