Els que es manifesten contra el Papa ens costen 1000€ per persona

Ochenta entidades, que han recibido más de dos millones de euros de subvenciones en lo que llevamos del 2010, convocantes a manifestarse contra el Papa reunieron 2.500 personas en la plaza de Sant Jaume. Es decir, cada una de ellas tenía de promedio la increíble capacidad de movilizar a 31,25 personas.

No a aquesta despesa en temps de crisis !!!

Manifestantes contra el Papa, pocos y muy caros

Exigeixen política de protecció a la família i la maternitat a nova ministra de salut

Jo m’adhereixo a la sol·licitud del CJTM a la ministra Pajin que promogui polítiques clares de protecció i foment de la família i polítiques clares per al foment de la maternitat.

El programa marc que presenta el PSC a Catalunya tracta a la família com un agent econòmic i referint-se a la família parla de diverses formes de convivència, de noves estructures.

En l'educació demana que la família col·labori amb l'escola per aconseguir coherència en el projecte educatiu, el de l'escola. Em pregunto: la coherència amb el projecte educatiu de la família qui la garantirà? El pares són el primer titular del dret a l'educació dels fills.

En el punt 3.13 del programa marc fa una interessant reflexió sobre la situació econòmica de la família i la necessitat de suport.

El punt 5.2.5. Les polítiques per a la infància, l’adolescència i les famílies, té afirmacions que estan desconnectades i contradictòries amb les accions polítiques que el PSOE o el PCS han dut a terme fins ara.

Diu: "Cal afavorir el desenvolupament dels infants i adolescents en entorns familiar acollidors, a l’escola i en el temps de lleure, garantint la salut des de la mateixa prevenció, la protecció contra la violència, l’explotació, i la negligència."

Em pregunto quin és el millor hàbitat per un nen que una família estable, fonamentada en l'amor per sempre d'un home i una dona, on pot conèixer els comportaments masculins i femenins, on no hi ha discriminació per raó de sexe, doncs aquest matrimoni està format per un home i una dona (50% de cada sexe, paritat exacta). Un nen que estima els pares desitja que aquests s'estimin i visquin junts. En les lleis promogudes pel PSC-PSOE o si volen pel PSOE i el PSC la tendència és buidar de contingut el matrimoni com l'hem entès fins ara. Divorci exprés, matrimoni de persones d'igual sexe amb dret a adopció, ... fins a deixar com a matrimoni al·legal, no contemplat al cos legislatiu vigent, la unió d'un home i una dona que s'estimen, i, estimar-se vol dir ser els millors amics, compartir les relacions sexual de manera exclusiva, i posar en marxa la força de la voluntat per tal que l'amor creixi i perduri per sempre.

Animo als lectors a passar pel sedàs que proposo el seu vot, fent cas de les orientacions que ens han donat els Bisbes de la Tarraconense.

Exigen política de protección a la familia y maternidad a nueva ministra de salud

Criteris per execir el nostre dret al vot; MOLT BÉ BISBES !!!

Al moment de fer la nostra tria conscient i emetre el nostre vot, creiem
que hi ha uns valors prioritaris i irrenunciables que cal discernir com
estan reflectits en els diversos programes electorals. Entre aquests
valors destaquem els següents: les mesures per afrontar la crisi
econòmica i crear solidaritat efectiva envers els qui més pateixen; la
tutela del dret a la vida, des de la concepció fins a la seva fi
natural; el reconeixement, promoció i protecció de la família; el
respecte de la llibertat dels pares en l’educació dels seus fills; la
resposta justa i digna al col·lectiu dels immigrants i a tot el que
signifiqui major justícia social; la promoció de la llibertat religiosa,
i la valoració del que conforma la identitat pròpia de Catalunya.

Profesionales por la Ética | El conflicto por la versión española de EpC, expuesto ante representantes de los 56 países de la OSCE

Profesionales por la Ética | El conflicto por la versión española de EpC, expuesto ante representantes de los 56 países de la OSCE

Grégor Puppinck denuncia la EpC en la sede del Consejo de Derechos Humanos de la ONU

Grégor Puppinck denuncia la EpC en la sede del Consejo de Derechos Humanos de la ONU

L'Escola Catòlica ha d'educar per a la Santedad. Benedicto XVI en Reino Unido: Encuentro con los jóvenes

La llibertat és inherent a la persona, la llibertat la trobem en l’adhesió a Crist.

¿Hasta cuándo? Un día de luto por el aborto, 365 días de esperanza

Apertura Proceso de beatificación José Soto Chuliá

El amor conyugal no es cualquier relación de afecto, es un acto humano de donación mutua total, fiel, exclusivo y fecundo.

Una historia que debe ser explicada y conocida: 50 años de la píldora anticonceptiva

Un altre manifest és possible

Declaració amb motiu de Sant Josep Obrer,

1 de maig de 2.010.

Amb motiu de la festivitat de Sant Josep Obrer, el proper 1 de maig de 2010, vull fer aquesta declaració. Entenem que és un àmbit, el laboral, que intervé de manera directa en la pròpia configuració de la família i, ajuda a aquesta a configurar el seu estil de vida, fins i tot en els moments de dificultat com l’actual en el que el dret al treball no és un bé accessible a totes les persones.

Volem començar per definir el treball des de la perspectiva cristiana. El treball és una col·laboració amb Déu per perfeccionar la natura, seguint el precepte bíblic de sotmetre la terra (cf. Gèn 1, 28).

És, més a més, una eina que ens uneix i ens fa solidaris, fa als homes germans, els educa en la cooperació, els fa forts en la concòrdia, els estimula a la conquesta de les coses, però sobre tot de l’esperança, de la llibertat, de l’amor. Mitjançant les divisions funcionals de la producció el treball pot crear un teixit de col·laboració conscient i compacte, i fa que la societat vagi més harmònicament vers un destí d’un ordre just per a tothom.

El treball respon, doncs, al designi i a la voluntat de Déu. Les primeres pàgines del Gènesis ens presenten la creació com obra de Déu, el treball de Déu. Per això, crida a l’home a treballar, per a que s’assembli a Ell.

És el treball un deure moral, un acte d’amor i esdevé alegria: la alegria profunda de donar-se mitjançant el treball, a la pròpia família i als altres, la alegria íntima de donar-se a Déu i al servei dels germans, encara que aquesta donació comporta sacrificis. Per això, el treball cristià té un sentit pasqual.

En conseqüència tots tenim el deure de fer bé la nostra feina. Si volem realitzar-nos, no podem defugir el nostre deure ni conformar-nos amb treballar de forma mediocre, sense interès, tan sols per complir.

Allunyats estan del sentit cristià del treball ─i fins i tot d’una recta visió de l’ordre social─ actituds de desinterès, de malbaratament de temps i de recursos; o l’absentisme laboral, mals social que no només toquen a la productivitat sinó que ofenen l’esperança i el sofriment d’aquells que cerquen i reclamen desesperadament una feina.

L’atur és un problema ètic. Quan es perllonga fa créixer la inseguretat, la manca d’iniciativa, la frustració, la irresponsabilitat, la desconfiança en la societat i en ells mateixos; s’atrofien les capacitats de desenvolupament personal, es perd l’entusiasme, l’amor al bé, apareixen les crisis familiars, les situacions personals desesperades, i es pot caure fàcilment ─sobre tot els joves─ en la droga, l’alcoholisme i la criminalitat.

L’Estat no es pot resignar a suportar un important atur: la creació de llocs de treball ha de ser per a ell una prioritat tant econòmica com política. També els empresaris i els treballadors han d’afavorir la superació de la falta de llocs de treball: els uns mantenint el ritme de producció a les seves empreses, i els altres rendint amb eficiència en el seu treball, disposats a renunciar, per solidaritat, a segones feines i al recurs sistemàtic del treball “extraordinari”, que redueix les possibilitats de feina als aturats.

Cal crear una economia al servei de l’home. Per a vèncer els egoismes en la lluita per la subsistència, s’imposa un veritable canvi d’actituds, d’estil de vida, de valors, s’imposa una autèntica conversió dels cors, del pensament i de les voluntats: la conversió a l’home, a la veritat per a l’home.

Volem acabar amb unes paraules adreçades als empresaris. L’empresa està cridada a realitzar una tasca social molt important: contribuir al perfeccionament de l’home, de cada home, sense discriminació; creant les condicions que fan possible un treball en el que, es desenvolupen conjuntament les capacitats personals, s’aconsegueix una producció eficaç i raonable de bens i serveis, i es faci al treballador conscient de treballar de debò “en quelcom propi”.

La empresa és, per tant, no tan sols un organisme, una estructura de producció, sinó que ha de transformar-se en comunitat de vida, en un lloc on l’ésser humà conviu i es relaciona; i on el desenvolupament personal no tan sols és permès sinó fomentat.

Junts, treballadors, empresaris i administracions podrem fer de la crisi en que estem un punt de canvi i millora de la nostra societat, cadascú aportant el que li pertoca en la societat que entre tots construïm.

Confiem a la Mare de Déu de Montserrat aquestes intencions.

M'agradaria que els us sentiu interpel·lats feu els vostres comentaris i per això he eliminat la moderació prèvia.

Defensar els drets humans és senyal de ser progressista

Sóc "proge", defenso els drets humans.

La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 reconeix la primacia del dret a la vida. Tant el Preàmbul com l'Article 3 deixen clar que el dret a la vida és igual i inalienable i que s'aplica a "tots els membres de la família humana". L'Article 6 tracta concretament el tema de la personalitat jurídica declarant que "Tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica". L'Article 2 afirma que "Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició", això és una llista exhaustiva, perquè mai més, després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els éssers humans poguessin ser tractats com si no fossin persones, privats per força de drets humans pels governs.
Perquè no hagi cap dubte sobre la condició dels no nascuts en els acords internacionals sobre drets humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen reitera el dret a la vida expressat en la Declaració Universal de Drets Humans. A més, el Preàmbul d'aquesta Convenció declara que "la infància té dret a cures i assistència especials" i que "el nen, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement". Aquest mandat és una de les declaracions sobre drets humans més contundents quant al requeriment de protegir la vida en l'úter. A més, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen és el tractat sobre drets humans més àmpliament i ràpidament ratificat en la història de la humanitat, havent estat ratificat per nacions les poblacions de les quals tenen diverses religions. El consens de la humanitat, plasmat en aquests i en altres acords sobre drets humans, superen les fronteres de religió i raça. "Drets humans, la família i l'educació dels fills".
L'Article 16 [de la Declaració Universal de Drets Humans] proclama que "La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.” Per tant, aquest article reconeix el fet, que és de sentit comú i que en ocasions els governs i organismes internacionals passen per alt, que la família existeix abans de l'Estat, que és el pilar sobre el qual s'assenta l'Estat i que l'Estat té l'obligació de protegir-la.
L'Article 16 és encara més específic i reconeix el dret d'un home i una dona a contreure matrimoni i formar una família. Dit d'una altra manera, reconeix que la família es funda amb el matrimoni. Tots podem estar agraïts que la Declaració reconeix aquestes veritats fonamentals.
L'Article 26(3) es fa ressò de l'enfocament de l'Article 16 [de la Declaració] al reconèixer que els pares són els educadors principals dels fills. L'article afirma que “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.” Igual que l'Article 16 reconeixia la primacia de la família basada en el matrimoni sobre l'Estat, l'Article 26 reconeix la prioritat dels desitjos dels pares quant a l'educació dels seus propis fills per sobre dels designis de l'Estat. Segons l'Article 16, l'Estat té l'obligació de protegir a la família. Si l'Estat s'atreveix a usurpar el dret dels pares a triar l'educació dels seus propis fills, llavors danya a la família, viola les seves obligacions i soscava els fonaments d'una societat i un Estat justs.
En l'article sobre educació [26]...[el Comitè de Redacció de la Declaració] va fer una important modificació, directament influenciada per records dels esforços del règim Nacional-socialista a fi de convertir el sistema educatiu alemany en un mecanisme que adoctrinés als joves seguint l'agenda política del govern (...) Una vegada que Beaufort dels Països Baixos va referir la forma que els col·legis alemanys s'havien utilitzat per a soscavar el paper dels pares , es va afegir un tercer paràgraf: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills.”
O dit d'una altra manera, una de les lliçons més importants que els redactors de la Declaració van aprendre de l'experiència de la Segona Guerra Mundial va anar que l'elecció educativa dels pares és una plataforma fonamental per a la pau i seguretat internacionals.
Tràgicament, transcorreguts 60 anys de la Declaració Universal i de la Segona Guerra Mundial, sembla ser que la lliçó no ha estat apresa.
Extracte de la ponència del Sr. John Smeaton, Director Nacional, Societat per a la Protecció dels No Nats al Regne Unit al IV Congres Internacional Provida a Zaragoza

es un tú en ti

Estimem i servim la vida

Els delegats diocesans de Família i Vida de les diòcesis amb seu a Catalunya, fidels a l’encàrrec que hem rebut dels nostres bisbes, volem fer arribar la nostra veu a tot el qui vulgui escoltar, especialment als que tenen especial responsabilitat en l’àmbit educatiu.

Considerem imprescindible viure la vida com un do, assaborint la joia de tenir-la i estimant-la plenament com el més gran que hom posseeix i l’expressió màxima del patrimoni humà. És per aquest motiu que l’Església ofereix i fa tot el possible per donar el seu recolzament als qui pateixen per qualsevol causa, ja sigui física, social, psíquica o espiritual, als més indefensos, incapaços de cercar el seu propi bé per ells mateixos, i a aquells que el nostre model social ha marginat o rebutjat, tot acollint-los i oferint-los l’ajut que pugui haver a les nostres mans. Per això ens proposem afavorir la cultura de la vida amb tots els mitjans que tinguem a l’abast.

Ens sentim profundament preocupats davant la successió de fets relacionats amb la valoració de la vida, la manca de sentit de la sexualitat i de l’amor, l’allau d’atacs encoberts a la família, el seu concepte i la seva estructura, el trencament de la convivència social,... que afecten a la nostra societat i al conjunt de persones que hi formen part. Ens preocupen, i alhora ens interpel·len, pel que suposen de canvi d’hàbits i comportaments, tant personals com socials, àdhuc de mentalitat, portant-les a desenvolupar pautes de conducta que, fins i tot moltes d’elles, esdevenen contràries als propis interessos intrínsecs de l’ésser humà, i afecten la pròpia autoestima i les relacions de cadascú amb els altres i amb el conjunt de la societat.

Aquesta desestructuració de l’individu i de la societat s’agreuja pel materialisme vinculat al consum desordenat, i s’ha vist esperonat per l’hedonisme, el culte a l’ego i al propi cos, l’abandó i la comoditat, per manifestar-se definitivament amb el nihilisme, el relativisme i d’altres ideologies pròpies de la postmodernitat.

Hem de superar, i proposem a tots fer un camí conjunt de renovació en aquest sentit, la intromissió en la formació dels fills per entitats alienes a la família, les quals no poden usurpar el seu dret a educar-los, el problema que suposa l’existència de lleis i pautes de comportament contràries a la naturalesa humana, i la tendència creixent a la dissolució de l’individu en pràctiques que l’allunyen de la seva identitat com a persona.

En conseqüència ens proposem fomentar l’educació afectiva i sexual per poder viure l’amor, ajudar les parelles joves a descobrir el valor del matrimoni i la família, i esperonar les famílies a viure des de l’espiritualitat i l’autenticitat relacional i afectiva al si de les seves llars. Així mateix copsem la necessitat de donar a conèixer i expandir la cultura de la vida des de la convicció de que l’Església ha d’estar al servei de la vida perquè l’estima.

Delegats diocesans de Família i Vida de les diòcesis amb seu a Catalunya.